El V Fòrum de Biogàs de Catalunya, sota el lema «Llicència social, el repte que definirà el futur del sector», va reunir representants d’empreses, administracions, centres de recerca i altres agents del sector per analitzar un dels principals reptes del desplegament del biogàs: aconseguir que els projectes, a més de ser tècnicament excel·lents, s’integrin al territori i comptin amb la confiança de la ciutadania.
Entendre el rebuig per construir confiança
La primera gran pregunta que ens vam plantejar va ser «Per què diem que no? Entendre la por i el rebuig al canvi». La professora del Departament de Psicologia Social de la Universitat de Barcelona Ángela Castrechini, va aprofundir en els factors psicològics i socials que expliquen les reticències davant de noves instal·lacions: la percepció del risc, la incertesa, les emocions, el sentiment de pertinença al lloc i la confiança en els promotors i les administracions. La ponent va destacar que el rebuig no es pot atribuir simplement a la manca d’informació, sinó que cal entendre les preocupacions de les comunitats, reconèixer els impactes que perceben i obrir espais reals de diàleg i participació.
A continuació, Ángela Sainz, responsable de Comunicació de l’European Biogas Association (EBA), va presentar la visió europea sobre la llicència social en la ponència «Llicència social i biogàs: generar confiança, aportar valor». La seva intervenció va posar de manifest que el desenvolupament de nous projectes no depèn únicament de la tecnologia, sinó també de la capacitat de generar confiança i establir una relació sòlida amb el territori. Conèixer les preocupacions de les comunitats, compartir bones pràctiques i aconseguir que els projectes aportin valor real als municipis són elements fonamentals per afavorir-ne l’acceptació.
De les solucions tècniques a les experiències sobre el terreny
La primera taula de debat, «De la tecnologia al territori: solucions per construir confiança», va reunir Hèctor Magaña, de Purines Magaña; Isabel de Lucas, de NasApp; Santiago Castelo, d’Ideograma, i Lucas Monsalve, de Mediación Verde. El debat va abordar la necessitat de combinar solucions tècniques amb estratègies de comunicació i mediació per respondre a les preocupacions que envolten els projectes de biogàs. Minimitzar els impactes, explicar els projectes amb transparència, escoltar les inquietuds del veïnat i construir relacions de confiança són aspectes complementaris per avançar cap a instal·lacions millor integrades al territori.
La segona taula, «De la teoria a la realitat: construir llicència social sobre el terreny», va donar veu a professionals i representants vinculats a projectes reals: Cristina Pascual, de Genia Bioenergy; Jaume Alòs, de SAT Ramaders d’Almenar; Joan Valls, de PreZero; Ferran Pascual, de Connect Bioenergy, i Carme Cruz, regidora de Serveis Econòmics, Promoció Econòmica i Noves Tecnologies. A partir de les diferents experiències, la sessió va permetre reflexionar sobre els reptes que apareixen quan una planta s’implanta en un municipi i sobre la importància de gestionar la relació amb el territori abans, durant i després de la seva posada en funcionament. La participació, la transparència, el compliment dels compromisos i els beneficis locals van centrar les reflexions sobre com construir una convivència duradora.
Ricard Carreras, coordinador de la Comissió de Biogàs del CBC i responsable de transferència, negoci i territori del Centre Tecnològic BETA (UVic-UCC), va recollir els principals aprenentatges de la jornada i va plantejar els propers passos per al sector. Entre les línies d’actuació destacades hi ha la planificació i l’operació excel·lent de les plantes, la comunicació des de les primeres fases, la governança compartida amb els agents locals, les visites a instal·lacions de referència i la generació de beneficis directes per al territori. També es va posar sobre la taula el paper de les administracions en la planificació, la definició d’un marc normatiu estable i l’impuls de mecanismes de participació i transparència.
«Aprovaríeu aquesta planta?»: de la teoria a la pràctica
La tarda va estar dedicada a una activitat participativa de joc de rols, «Aprovaríeu aquesta planta?», dinamitzada per ARC Mediació. A partir d’un cas fictici inspirat en situacions reals, els participants es van posar a la pell dels diferents actors implicats en la implantació d’una planta de biogàs i van haver d’afrontar interessos, necessitats i preocupacions que no sempre coincideixen. L’exercici va permetre posar en pràctica els aprenentatges del matí, explorar maneres d’anticipar conflictes, negociar i trobar solucions compartides. Una experiència per entendre que la llicència social no es construeix només explicant els beneficis d’un projecte, sinó escoltant, incorporant les preocupacions del territori i generant valor compartit.
Un repte col·lectiu per al futur del biogàs
Per a la benvinguda institucional, el Fòrum va comptar amb la Sra. Rosa Altisent, Directora General d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya i amb la Sra. Anna Camp, Directora de l'Institut Català d'Energia i nou membre de la Junta Directiva del Clúster.
El V Fòrum de Biogàs de Catalunya va posar de manifest que la llicència social no s’improvisa ni s’obté una sola vegada: es construeix amb confiança, transparència, participació i compromisos verificables. El sector té el repte de continuar avançant en l’excel·lència tècnica de les instal·lacions i, alhora, reforçar la relació amb les comunitats que les acullen.