La integració de criteris de biodiversitat en el desenvolupament i la posada en marxa de noves plantes de biogàs és essencial per garantir la preservació de l’entorn natural i la conservació de la biodiversitat. Així es va posar de manifest en la darrera Comissió de Biogàs del CBC, celebrada ahir a Terrassa.
La sessió també va servir per presentar la nova convocatòria d’ajuts a instal·lacions de plantes de biogàs i tractament de digestats, publicada dimarts al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya i impulsada pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació.
Criteris de biodiversitat en projectes de plantes de biogàs
Durant la comissió es va presentar l’acord de criteris de biodiversitat aplicables a la tramitació de plantes de biogàs, amb les intervencions de Ricard Casanovas, cap del Servei de Fauna i Flora, i Ricard Gutiérrez, cap de Secció de Conservació de Fauna.
Gutiérrez va remarcar la importància de garantir que les actuacions al territori preservin l’equilibri ecològic, recordant que qualsevol alteració pot afectar la resta de nivells de l’ecosistema. També va destacar el paper del catàleg de fauna amenaçada, que actualment inclou 367 espècies, així com la situació d’espècies com l’àguila cuabarrada, en perill d’extinció.
L’AIFF com a eina de planificació territorial
Es va presentar també l’hipermapa d’Àrees d’Interès Faunístic i Florístic (AIFF), una capa geogràfica que recull informació sobre espècies amenaçades i protegides, incloent:
- Àrees de presència i àrees crítiques de fauna
- Zones d’expansió i reintroducció
- Àrees de flora amb perímetres de seguretat i dades bibliogràfiques
L’objectiu és facilitar la consulta i els procediments, ja que en un sol mapa es poden visionar (en color verd) totes les zones crítiques, de risc o d’interès per la fauna i flora amenaçada, i així tenir-les en compte per qualsevol actuació o gestió que s’hagi de fer al territori. El mapa s’anirà actualitzant periòdicament a mida que es vagin tenint noves dades.
Criteris per a la implantació de plantes de biogàs
Tal com va explicar Gutiérrez, a l’hora de pensar en l’emplaçament d’una nova planta de biogàs és important tenir en compte diversos criteris:
- Exclusió d’àrees crítiques de biodiversitat: les plantes no es podran situar en zones sensibles de l’AIFF. Tot i això, va indicar que aproximadament un 72,78% del territori català és compatible amb la seva implantació.
- Principi de no pèrdua neta o guany net: aplicant la jerarquia d’evitació, reducció, correcció i compensació d’impactes.
- Priorització d’entorns antropitzats: es prioritzaran zones properes a fonts de dejeccions ramaderes i infraestructures existents, evitant espais naturals d’alt valor ecològic.
- Gestió d’infraestructures i riscos: soterrament de línies elèctriques quan sigui possible, planificació d’accessos segurs per a la fauna i mesures antiofegament en basses.
També va remarcar la necessitat d’implementar mesures compensatòries amb una proporció 1:1 quan no es pugui evitar l’impacte, així com mecanismes de seguiment i gestió adaptativa.
Finalment, va avançar la creació d’una nova capa SIG específica, AIFF Biogàs, que facilitarà la delimitació de zones compatibles amb aquest tipus d’instal·lacions.
Noves ajudes per al sector del biogàs
Per la seva banda, Neus Ferrete va presentar la nova convocatòria d’ajuts del Govern per a la construcció i millora de plantes de biogàs i el tractament de digestats, publicada aquest dimarts al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya mitjançant la Resolució ARP/1258/2026, de 20 d'abril.
Aquests ajuts, impulsats pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, van adreçats a subvencionar les instal·lacions de plantes de biogàs que tractin dejeccions ramaderes amb altres cosubstrats i instal·lacions de tractament dels digerits.
Tota la informació detallada de la convocatòria es pot consultar al DOGC o bé al portal de tràmits de la Generalitat de Catalunya.
La sessió també va comptar amb la participació de Marc Vilahur, director de Polítiques Ambientals i Medi Natural, que va posar en valor la col·laboració amb els agents del territori i el diàleg indispensable per assolir acords a llarg termini i consolidar el desplegament de les polítiques de biodiversitat.
