El Clúster de la Bioenergia de Catalunya ajuda a promoure les instal·lacions de biomassa en centres esportius

Dimarts 5 d’abril es va dur a terme la visita formativa al pati logístic de producció d’estella forestal i al Complex Esportiu Municipal de Cabrils. La cita va servir per donar a conèixer de manera detallada, com es pot utilitzar la biomassa com a recurs per escalfar les instal·lacions esportives. A la visita hi van assistir diferents representants d’ajuntaments, empreses i instal·lacions d’arreu del territori català, interessades en la incorporació d’aquest recurs renovable per a usos tèrmics.

La visita, va ser organitzada pel Clúster de la Bioenergia de Catalunya, amb la col·laboració de JFamadas, RifàEnginyers i Ecoserveis, i està integrada dins el projecte Esport pel Clima. Esport pel Clima és un projecte estratègic, finançat per ACCIÓ, per a l’impuls de la descarbonització dels centres esportius a partir de la bioenergia que té com a objectiu promoure l’acció climàtica.

Durant la visita es van explicar els aspectes més tècnics sobre com funciona el cicle de producció de la biomassa forestal, així com els seus avantatges davant els combustibles fòssils. Es va oferir a les persones assistents un coneixement específic sobre les instal·lacions de biomassa, les seves particularitats i condicionants, en què es diferencien de les instal·lacions de combustió convencionals d’origen fòssil, i què en pot condicionar el seu disseny, conducció i manteniment. El Complex Esportiu Municipal de Cabrils va servir com a un bon exemple d’instal·lació esportiva que ha incorporat una instal·lació de biomassa per a la climatització de les seves piscines, i que ha tingut molt en compte els requisits tècnics perquè es pugui dur a terme d’una manera eficient.

Actualment, ja existeixen 100 centres esportius que estalvien 10.000 tones de diòxid de carboni anuals, contribuint a la gestió forestal i a la valorització d’11.000 tones de biomassa. El projecte Esport pel Clima es planteja el repte d’aconseguir que hi hagi 200 centres esportius abans de 2030, arribant a un estalvi de 25.000 tones de diòxid de carboni anual.